PODIUM
Cosmètics específics per a farmàcies
                   

Mapa del lloc

Empresa

Botiga en linia

Condicions de venda

Política de privacitat

Contacta
Tot el que ha de saber
sobre les ungles

Malalties de les ungles

Morfología de les ungles

Anatomía de les ungles

Consells útils
Com tractar ungles fràgils

Com deixar de menjar-se les ungles

El fòrum de la onicofagia

El fòrum de les ungles del guitarrista

Tècniques de relaxació i respiració

Ungles postisses
ventatges y desventatges

Passos per una bona manicura

Consultes






LES UNGLES

ANATOMÍA DE LES UNGLES

Les ungles són unes plaques còrnies situades en la cara dorsal de les falanges terminals dels dits de mans i peus. La superfície de la pell coberta per elles es diu el jaç ungueal. La ungla està envoltada lateral i proximalmente per un plec de pell, anomenat rodet ungueal. La fisura que existeix entre el rodete i el jaç es diu solc ungueal. La vora proximal de la placa ungueal es diu l'arrel de la ungla. La part visible de la placa ungueal, anomenada cos de la ungla, està envoltada pel rodete ungueal. La porció distal, que està lliure, s'estén cap a endavant i es desgasta gradualment o es talla. La ungla és semitransparent i permet que el color del teixit subjacent, ric en vasos sanguinis, es mostri a través d'ella. Prop de l'arrel, la ungla té un color blanquinós. Aquesta porció en forma de mitja lluna, la Lúnula està d'ordinari coberta per la porció proximal del plec ungueal.

La placa ungueal està constituïda per escates fortament atapeïdes, que són els residus morts de cèl·lules epitelials cornificades, distribuïdes de tal manera que en els talls de la ungla sembla que està estriada longitudinalment. El rodet ungueal té l'estructura de la pell, amb totes les seves capes. AL tornar-se cap al solc ungueal, perd les seves papil·les, i la epidermis perd les seves capes còrnia, lúcida i granular. Sota plec ungueal, l'estrat córni s'estén per la superfície lliure de la placa ungueal en forma de hiponiqui (Fig.A) Els estrats lúcid i granulós arriben bastant endins del solc, però no es continuen al llarg de la superfície anterior de la placa ungueal. En la superfície del jaç ungueal només estan presents els estrats basal i espinós de la epidermis.

En el jaç ungueal, la dermis es fixa directament al periosti de la falange. La superfície de la dermis per sota de la vora proximal de la ungla està proveïda de papil·les més aviat baixes, però per sota de la meitat distal de la lúnula, aquesta superfície es fa completament llisa. En la vora entre l'epiteli i la dermis en el jaç ungueal és, per això, ondulat en el tall perpendicular (Fig.B) mentre que en els talls longitudinals apareix llis. Més enllà de la vora lliure de la ungla, els solcs dérmics són substituïts per papil·les cilíndriques.

L'epiteli del jaç ungueal més enllà de la lúnula reté l'estructura típica de les capes basals de la epidermis. L'epiteli és més gruixut entre les crestes de la dermis que per sobre d'elles. La capa superior de cèl·lules que està en contacte amb les substància de la ungles està separada d'ella en alguns llocs per una línia recta mentre que en uns altres és irregular. Per sota de la vora lliure de la ungla comença de nou la capa cornificada ordinària: està engrossida en aquest lloc i es diu hiponiqui (Fig.B)

L'epiteli que recobreix la part proximal del jaç ungueal, en la porció que correspon aproximadament a la lúnula, és particularment gruixut en la seva part distal. El seu estrat superior es continua gradualment amb la substància de la placa ungueal. Aquí és on té lloc la formació de la substància de la ungla, en conseqüència, aquesta regió de l'epiteli es diu matriu ungueal.(Fig.A) Les cèl·lules de la capa més profunda són cilíndriques baixes i entre elles s'observen moltes mitosis. Damunt d'aquesta capa hi ha altres sis a deu de cèl·lules poliédricas, a les quals sumen de tres a dotze capes de cèl·lules més aplanadas. Aquesta massa sencera està travessada per fibretes paral·leles d'una substància especial oncogénica. En continuar-se per la vora proximal de la placa ungueal, aquestes cèl·lules es queratinizan i es fan homogènies.

A mesura que la ungla es va formant en la matriu, es va movent cap a endavant. La majoría dels autors neguen la participació de l'epiteli de les altres porcions del jaç ungueal en la formació de la substància de la ungla, doncs pensen que la ungla simplement es va lliscant cap a endavant sobre aquesta regió.


A. Plec proximal
B. Cutícula
C. Plec lateral
D. Placa ungueal
E. Matriu ungueal
F. Lúnula
G. Hiponiqui

A. Epidermis
B. Cutícula
C. Jaç ungueal
D. Fibres de col.làgen
E. Placa ungueal
F. Os
G. Epidermis
H. Bord lateral
I. Hiponiqui



Recuerde:
Si Vè. pateix alguna malaltía de les ungles
no esperi, consulti a l'especialista o amb el seu farmacèutic.


[Podium Cosmetics - España- 1980-2016] Copyright ©Tots els drets reservats.